Mantente siempre al día con las últimas novedades de Garrovillas de Alconétar y accede al catálogo completo de fotografías en Alkonetara.

¡Explora, conecta y disfruta de nuestra rica historia visual!
Inicio

Fraili

Respuestas de foro creadas

Viendo 15 entradas - de la 1 a la 15 (de un total de 29)
  • Autor
    Entradas
  • en respuesta a: Volviendo al analisis etimológico #107136
    Fraili
    Participante

    Mu güenas, Balbanchu!

    Ena espression «enteru i veru», el veru vien del latín uerum «verdaeru». La espression quiel izil «reondamenti, por conpretu, en sí» i tamien essisti en asturianu comu «enteru y veru» con el mesmitu sentiu.

    en respuesta a: Volviendo al analisis etimológico #107133
    Fraili
    Participante

    Güenas a los presentis en esta carava!

    Vos igu mu somerinamenti dándi vien ca una las parabras estas que eis mentau paquí de rezien:

    Quinchón. Vien de guinchu, que es un cruzi entri pinchu i ganchu, pero lo que passa es que á muau el son primeru g > k: guinchón > quinchón.

    Verucu. Vien de veru. En asturianu «veru» senifica «cantu, bordi» i que casa con el sentiu el cachu canteru pan que conocemus. Tenemus que escreví-lo con «v», porque veru vien de vera i vera es parabra celta: uiria.

    Rançosu. Vien del portugués rançoso que tien un sentiu conparanti al que mosotrus conocemus tamien. En portugués tienin amás el verbu rançar i el sustantivu ranço. Enque vos pareça que no, es de la mesma raís que ránciu.

    Rachal. Esta parabra es leonesa cientu por cientu. Vien de acha < lat. assulam que senifica «estilla». En gallegu i en portugués tamien izin rachar con el sentiu de «rajal».

    Envarbuscal. Es una varianti de envarbascal que senifica «envenenal el água con varbascu», pero que mosotrus gastamus con otrus sentius mas destendius comu el de ensuzial el água en general. Tamien envarbascal senifica queal tó tracamundeau, regüeltu.

    Enbarral. Senifica «llenal de barru», pero tamien lo gastamus pa quandu se pon guarru algu, mesmu el água. I curiosamenti tamien izimus enbarral las paeris quandu las pintamus.

    Ternau. Ternau es una prenunciacion de tisnau «manchau con tisni». La tisni sabemus que vien de los cachus de picón i las taramas quemás, por ejempru. Assinque quandu andas enreandu cona leña prendia, te entisnas, es normal hahahaha.

    Un salú i asperu que vos aigan valiu el espricaeru!

     

    en respuesta a: Analisis Etimológico #107089
    Fraili
    Participante

    No creu que analgal venga de nalga… Si senifica «alargal» a lo mejol es una dehormacion de «alalgal», andi la primel «l» se á muau a «n»: alalgal —> analgal. Essi mesmu casu, pero arrevés, aconteció muchu á ena parabra delantri que vien de denantre. De toas hormas, Wifredo, pon ejemprus en frasis de cómu se gasta, ave si assín te pueu dal mas endilguis.

    en respuesta a: Palral #105769
    Fraili
    Participante

    Mu güenas. A la final lo de palral con el matrimoñu que vos iji s’á eschangau. De toas holmas idremus, de ciertu ya, el Sábau a la mañana pallí i precuraremus palral conos viejinus u enas tabelnas. Dengunu de los qu’andais pal foru vais a puel endirgalmus i hazel de ciceroni pallí? Tapocu es pran de dil i izil «descurpi vusté que le grabemus unas parabras sigún palra con musotrus». No semus dialeutólogus ni ná dessu pa tiral de lista i dil preguntandu cómu se dis estu, essu i lo de mas allá, custionis que ya meyu sabemus, la custión es de sintil palralu i registral una caraba con cierta caliá pa atestigal el estremeñu. Más, qué coile, imus a palral estremeñu tamién musotrus! Aquí en Caçris ciá te miran enfuscaus comu namás igas «ata logu!» cosa que hagu quasi siempri hahaha. Güeno, siñores, lo dichu, si angunu de vusotrus s’anima i le vaga la mañana el Sábau pa palral con musotrus u presentalmus a güen falanti garrovillanu, vaigan las grácias pol delantri. Un saluinu.

    en respuesta a: Palral #105766
    Fraili
    Participante

    Mu güenas! El Viernis de la semana que vien u el Sábau idremus pal vuestru puebru. Ya vos avisaré mas de ciertu el dia que sedrá, si el 3 u el 4. Asperamus vel i palral con angunus de vusotrus pallí. Balbanchu dis que lo ve compricau, pero á si Kiku u angunu destus s’anima. Abul.

    en respuesta a: INTERIOR DE LA TORRE DE FLORIPES #105746
    Fraili
    Participante

    Chacho, chacho! Qué vídiu mas güenu, zagales! Noragüena! Me tenís qu’izil dándi eis sacau la musiquina essa que suena con el arpa…

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104339
    Fraili
    Participante

    Pos misté, el estalonchi nu es otra cosa que un palu que se pon ena caha el carru en pusición vertical paque se le puea metel mas paha u lo que seya sin que se sarga polos laus. Tamién senifica en estremeñu cualisquiá palu grandi u tabicón. 

    La parabra es d’orihin astulionés. En asturianu izin estadoñu i en Cántabria estadoju. La raís tiini que vel con estaca, parabra esta d’orihin helmánicu *stakk-. Pa volucional de estadoñu a estalonchi s’án prouciu los siguientis cambeus fonéticus:

    -Lamdacismu de -d- entrevocálica: estadoñu > estaloñu.

    -Cambeu de palatalis: estaloñu > estalochu

    -Enfihu nasal -argu mu frecuenti en estremeñu- alantri de ch: estalonchu.

    -Cambeu de telminación masculina a iestalonchi.

    En estremeñu se puei izil estalonchu/-i i estaonchu. Un saluinu. 

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104337
    Fraili
    Participante

    La parabra es eschangal es una las parabras que mas me petan del estremeñu. El su sintiu primeru es «quealsi cohu» i daí pasó a senifical «rompel, esgualdrabillal«. Hagu referéncia esta vezi a los Rialis Acaémicus del Español que nuevamenti se luzin colas su etimulohias: changar desisti en castellanu i pa landeal la su etimulohia s’án tiniu que dil al quechua chamkay pa atopal la parabra, cosa que risurta un risóriu.

    El su orihin es onomatupéyicu, a una vozi que suelgu escrebil como *zang- que es el son que se hazi al pisal. La raís *zang- está en cuasi tolas luengas mediterránias i es posibri que seya dun sustratu nu induropeu, ya que nu é siu escapás d’atopal esa raís en icionárius d’induropeu -acetuandu *ank- , peru si es mu frecuenti, cumu igu, en tolas luengas del ária mediterránia cumu en francés -jambe-, vascu -txanka-, griegu –ιαμβος, διθυραμβος-, español -anca-, arabi –saq-, ec. El son *zang- pasó a desinal a la pielna i daí qu’el que está es-changau es el que está cohu. La raís *zang- en estremeñu es una la mas produtivas, aí va una pequeña muestra: changal, eschangal, changúrriu, changárriu, eschangarilla, anca, lunancu, falcatua, zancu, zangueru, zánganu, chambonaza, changaretu, eschangabaili, zancahu, achancal, ec, ec, ec. Pa los qu’igan qu’el estremeñu nu es antíguu, yo creu que esta retahila parabras dan güena muestra dellu.

    Atualmenti es unu los temas d’envestigación que andu hiziendu, polque da muestra, nu solu de la riqueza lésica qu’en estremeñu abemus, sinu de l’antigüeá desa raís i lo bien que s’á conselvau ena muestra idioma dendi enantis de chegal los puebrus induropeus a la Pinínsula. En tiempu escrebí un artículu al tentu:

    Asperu que vos aiga risurtau curiosu. Un salú. 

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104319
    Fraili
    Participante

    Calpá, calpaina, carpiu (que tamién s’izi) vini tó del verbu carpil, que cumu tal nu es mu sonau en Estremaura, peru sí en asturianu, que senifica «resolgal» i «gañil«. Carpil vini del latín carpere que senifica arrancal, es el mesmu carpere de «carpe diem«. El carpiu u escarpiu senifica, amás, el gritiu que se le pega a arguin pa avisali: Chacho, pégali un carpiu que venga a cenal, que ya es ora. Carpaina pos es «arrancali el gustu, el humu» al cigarru, daí que s’iga pegali una carpaina al cigarrinu. Un salú.

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104279
    Fraili
    Participante

    Apañal gasta albondus senificaus en estremeñu, lo mesmu qu’en castellanu u purtugués. El sintiu primeru es el de «cohel» i daí el de «arcançal«. Tamién apañal una comia se izi en castellanu. Pa la mi zona (soi del norti la província Badahó, de Valdelacarçá, hunta el riu Guadiana) gastamus con mas frecuéncia arregral = apañalavial = apreparal u guisal = componel, sigún la comia, craro: Guisal una ensalá, arregral unus frihonis, avial unus macarronis.

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104316
    Fraili
    Participante

    Pos los rialis acaémicus de la «Lengua española» hartus de cavildal la su etimulohia ihun que de «paño«. Peru de huru que pocu tinin que vel los pañus con el sintiu de apañal. El verbu apañal, endigual que arrebañal i aballal (nel sintiu tamién de arrebañal, nu el de dilsi) tien la mesma raís, que es la de *rapineare verbu holmau de rapina «robu», que a la su vezi procei del verbu rapĕre, que senifica «cohel, llevalsi, robal».

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104313
    Fraili
    Participante

    Asina se palra, Balbanchu!!!

    Mos quirin meriyonalizal, cuandu la verdá es que el muestru palraeru vini de las montañas asturis i cántabras. Amus perdiu la entiá, las parabras, las costumbris, peru nu perdemus la puta velgüença que mos empii palral en estremeñu. Que sedria mu faci que tós palrasimus en ingrés, peru es que nu abemus esa neseziá: que mas faci sedria que tolos estremeñus palráramus en estremeñu. Lu pol qué mistériu nu lo hazemus? Pol qué risurta tan defici d’entendel qu’el estremeñu desisti, que es la luenga los estremeñus i que es la que los estremeñus ebin conocel i palral i a la escontra nu risurta ná de difici entendel que la henti nueva ya nu haga la Chaquetia i prefira celebral el Halloween? Peru qué es lo que mos está pasandu? Cúmu mos puemus desaculal del derechu i del ebel de conocel lo que mos hazi estremeñus? Pol qué aguantamus que se mos corriha i se mos iga «eso así no se dice, se dice…»? Es que a un purtugués le tinis que izil: «no se dice «dizer», se dice «decir»? Verdá que nu? Pi altonci lu pol qué córciu amus de suportal que los nuevinus igan «decí» como los andaluzis i nu igan «izil»? Es que tenemus que dal las grácias encima? Amus prostituiu la muestra luenga i lo malu es que muchus crein que esu es lo correutu. Valientis inorantis!

    Veleí que hustigaus, cabisgachus i trompús amus de angarial con tó esu sin que naidi iga: siñoris, pahi mentira que nu sepais qu’el castellanu era el cántabru mal palrau i agora igais que el estremeñu, huendu helmanu el cántabru, es castellanu mal palrau! Avezis igu quién son mas téntigus, si muhotrus pol demuestral de continu la desisténcia del estremeñu u los que nu mos crein polque están encanchalaus ena idea e qu’el estremeñu es castellanu mal palrau. El reflán atina pol compretu: nu ai mas sordu qu’el que nu quiri oyel. Estoi convenciu de que si en Estremaura pol angún mistériu se palrala un dialeutu del chinu mandarín, nu diba a trucal la situación: siguiria huendu castellanu mal palrau.

    Siñoris, esenreaivus la luenga, garraspeai p’acraralvus la garganta i escomençai a palral en estremeñu nel trebahu, ena calli, nel comélciu, ena estallesa, ena botica, cavucheandu, viendu un partiu fubu, apreparánduvus un papelillu pal costipau, polque muestras parabras están cohiendu porvu i terarañas i cumu nu le peguemus un fleti i mos enliemus a gastalas, se mos añurgarán i pol nu sabel pándi tiral mos las tragaremus i hau. Gastai las parabras estremeñas de réciu i sin avehinu que vos oyan los zagalinus que el dia de mañana seyan los que palrin, que vos oyan palral, palroteal, gañil, cantal, sospiral i hata sirbal en estremeñu. De ná me sirvi a mi escrebil el Icionáriu del Estremeñu u la Gramática del Estremeñu si naidi el dia de mañana va a palralu, si naidi mañana lo deprenderá enas escuelas u si naidi el dia de mañana presenta el parti en estremeñu. Namás sirvirá pa los dialeutulogus i los morriñosus, quihiquis i arripintius estremeñus el huturu, nu pa los nuevus estremeñus.

    Ánimo! En estremeñu i pol estremeñu! 

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104311
    Fraili
    Participante

    Sedria emaseau románticu atribuil esi final -nostu al latín noctem, peru sientu izilti que el acaberu -noctum nu desisti ena compusición estremeña i que es una deholmación de rostru.

    Las variantis que conoçu pal nombri de salamándriga apaicius al qu’almientas tinin en común en que se trata duna parabra compuesta pol dos télminus, con mayol u menol chambus. La primel parti es derivá del latín saltus, que s’ebi a la carrera u lo liheru qu’andan los bichus estus i que te sartan de la escurana. La mayol parti variantis fonéticas conciin en que es salt-, anque otras demuan la -l- pol -n-, diendu lugal a sant-, farsa etimulohia.

    La segundera parti el compuestu conciin ena idea de «cara», pol esu nunus lugaris izin saltacara, en otrus saltaohu i ena mayoria saltarrostru. Curiosaenti el DRAE arrecohi una varianti una mihina rala pa la província de Caçris: saltrorrostro. Tamién arrecohi cumu común a toa Estremaura saltarrostro (unu los pocus estremeñismus que los rialis acaémicus se dinan a endirgal).

    Concluigu ihiendu que la holma premitiva es salturrostru i endispués saltarrostru i que a partil dellas salierun las de santurrostru, santorrostro, sastulnostu, saltaohu, saltacara, ec.

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104309
    Fraili
    Participante

    Lo que la muhel abrá quiriu izil es «naal ena opuléncia», que es la frasi correuta. Cumu nu sabria mu bien parabra diba aí, pos coló la de «amboláncia» que es mas común. En estremeñu abemus el verbu opulal u pulal que senifica «meiral, enriquecelsi, mehoral ena via». Opuléncia es albondáncia de riquezas i bienis i vini del latín opulentiam.

    en respuesta a: Análisis etimológico. #104308
    Fraili
    Participante

    Tinau es parabra latina. Tignare en latín era apreparal un entablau, cumu el que se hazi pun cahalsu, pol ehempru. Tignatum era prehisaenti el entablau i tignum era el cachu e tabla u la maera que se gastaba pa costruilu.

Viendo 15 entradas - de la 1 a la 15 (de un total de 29)

Mantente siempre al día con las últimas novedades de Garrovillas de Alconétar y accede al catálogo completo de fotografías en Alkonetara.

¡Explora, conecta y disfruta de nuestra rica historia visual!