Sedria emaseau románticu atribuil esi final -nostu al latín noctem, peru sientu izilti que el acaberu -noctum nu desisti ena compusición estremeña i que es una deholmación de rostru.
Las variantis que conoçu pal nombri de salamándriga apaicius al qu’almientas tinin en común en que se trata duna parabra compuesta pol dos télminus, con mayol u menol chambus. La primel parti es derivá del latín saltus, que s’ebi a la carrera u lo liheru qu’andan los bichus estus i que te sartan de la escurana. La mayol parti variantis fonéticas conciin en que es salt-, anque otras demuan la -l- pol -n-, diendu lugal a sant-, farsa etimulohia.
La segundera parti el compuestu conciin ena idea de «cara», pol esu nunus lugaris izin saltacara, en otrus saltaohu i ena mayoria saltarrostru. Curiosaenti el DRAE arrecohi una varianti una mihina rala pa la província de Caçris: saltrorrostro. Tamién arrecohi cumu común a toa Estremaura saltarrostro (unu los pocus estremeñismus que los rialis acaémicus se dinan a endirgal).
Concluigu ihiendu que la holma premitiva es salturrostru i endispués saltarrostru i que a partil dellas salierun las de santurrostru, santorrostro, sastulnostu, saltaohu, saltacara, ec.
Últimos Comentarios