EL CURA DEL PUEBRU Y LA CRIA
Un cura tenía un ama de llabih y cogió pa selbil’a una criá pahtora. Un día qu’ehtaba jadiendu de comél, el gatu s’arrim’a la lumbri y se quem’el rabu y salió de juitiva (huyendo). La criá emprecipió a dal bodih (voces), idiendu (diciendo): -Lebastisi, señól cura–Del pan de Sansebastián (cama)–Se ponga loh chilrruh milrruh (medias)-y tamien loh carabitatih (zapatos)-Que el señól caza loh ratih (gato)-Lleba la eleganciá en el rabu (lumbre)–Y si no eh pol la prójima muehtra (ama de llaves)–Se quema la chiribitaina (chimenea). La ama del cura apagó la chimenea que ehtaba quemándusi, que, si no, se quema toita la casa.